L’equip educatiu dels Pisos Magone de FISAT està immers en la creació d’un projecte per a visibilitzar i reflexionar sobre les bones pràctiques que els xics de les llars d’emancipació els ensenyen.
Per: FISAT
L’objectiu del projecte “Molt per oferio, molt per aprendre” és que puguem aprendre i recuperar gestos, que en el dia a dia poden passar desapercebuts, però són essencials per a construir relacions basades en el respecte i l’amor al proïsme.
MOLT PER OFERIR, MOLT PER APRENDRE
La vida atrafegada del dia a dia ens inunda d’ocupacions i preocupacions que ens fan anar a tota velocitat deambulant d’un costat a un altre. Tot això acompanyat per la nostra ment i els seus pensaments agitats, sense donar-nos temps a interioritzar i gaudir dels moments meravellosos que transcorren paral·lelament al nostre caminar.
Quan et dones temps, pares, compartixes, observes i escoltes amb el cor, veus dinàmiques i situacions quotidianes dignes de ser narrades. Llavors comences a descobrir les accions i els valors intrínsecs que marquen la personalitat d’alguns dels xics que residixen amb nosaltres i nosaltres.
De sobte el rellotge es deté, acorrales a un costat la visió esbiaixada per la influència dels estereotips i les demandes de la nostra professió i tractes d’emfatitzar amb el cor, mirant a l’altra persona des de la seua senzillesa i simplicitat. Des d’eixe punt estàs preparat per a trobar i descobrir tot el que l’altra persona porta en el seu interior i tota la grandesa d’allò que ens pot aportar.
Per un moment, reapareixen com per art de màgia, alguns valors i accions que van quedar oblidats en algun dels cofres de la nostra memòria. Observem amb admiració i una mica de nostàlgia els quefers que en algun temps no tan llunyà van formar part de la nostra rutina. Ara, la pressió de la societat actual, acompanyada de l’individualisme, el consumisme, l’etnocentrisme, les xarxes socials i una percepció equivocada en la qual tot val, les ha deixades abandonades en la cistella de l’oblit.
Arribat a este punt només queda xopar-nos fins més no poder de les seues vivències, els seus rols i la seua manera de veure el món. En definitiva d’eixa riquesa cultural que ens remou de nou per dins i ens demostra que equivocats estem en oblidar-nos del sentit de comunitat i el respecte per cada ésser humà.
Com a equip educatiu hem de posar en valor eixes pràctiques senzilles i quotidianes que deambulen pel nostre entorn i continuar observant-les i impregnant-nos d’elles.
Com a bones pràctiques i amb la intenció que no queden en l’oblit, ens hem proposat donar-los la visibilitat que es mereixen i al seu torn construir espais de reflexió, debat, diàleg i sobretot, difondre-les.
En esta primera fase s’ha estat examinant, arreplegant, analitzant i contextualitzant aquelles situacions i moments que entenem que tenen un valor prou important per a compartir-lo i propagar-lo.
I en breu plantejarem propostes a altres projectes afins, editarem díptics i vídeos que visualitzen els exemples quotidians que contemplem, aprenem i ens enorgullixen per la forma de conducta dels xics amb els qui tenim la sort de compartir un trosset del seu dia a dia.
En estos moments 5 són les iniciatives que estem tractant de dotar de forma, contingut i sentit propi:
“Una salutació no és suficient, vull saber com estàs i com t’ha anat”
“Un te com a mostra del meu agraïment a tu com a persona”
“Si jo tinc, una part d’això ha d’anar per a qui no té”
“Les meues festes, són les nostres festes”
“Vull que aprofundisques en les meues creences, però també vull saber de les teues”
Amb estos cinc títols tan prometedors i humans volem començar a donar-li vida a este mini projecte titulat “Molt per oferir, molt per aprendre ”.
Per a acabar, ens fem ressò d’una frase que apareix en una de les 5 històries de la pel·lícula-documental “En el món a cada estona”, més concretament en la titulada “*Binta i la gran idea”.
“El meu pare diu que hem d’aprendre del comportament dels ocells, els ocells són tan llestos que agafen el millor del nord i el millor del sud”.
Vola, arreplega, oferix i aprén.