El binomi dones i addiccions és encara en la nostra societat un tema tabú. L’addicció en la dona és una capa més a tindre en compte en l’enfocament de la interseccionalitat a l’hora d’intervindre i acompanyar. Des de Grupo Martes, este 8 M, ens ajuden a posar el focus sobre les dones que patixen addiccions.
Per: FISAT
Amb motiu del dia Internacional de la Dona, des de Grupo Martes volem visibilitzar la desigualtat i violències de gènere que patixen les dones amb addiccions. Per això, hem arreplegat testimoniatges d’algunes de les dones que han passat pel nostre projecte. Gràcies a totes elles per explicar-nos les seues vivències i sobretot per deixar-se acompanyar per Grupo Martes.
Les dones amb problemes d’addicció patixen un doble estigma; per ser addictes i pel fet de ser dones. La valoració social de les dones addictes, comparada amb els hòmens, genera un major estigma social cap a elles en transgredir els comportaments normatius associats socialment a les dones.
Vaig començar a sentir el rebuig d’eixos mateixos amb els quals abans alternava, fent-me sentir una desfasada amb comentaris com: “et pega malament” o “és que et passes”… Quan l’única cosa que succeïa era que m’estava posant al mateix nivell que ells.
A causa de tot això, senten, en grau més alt, vergonya, culpa i baixa autoestima.
Després… i després de diversos successos i també passar per diverses teràpies veig i crec fermament que com a dona consumidora sí he sentit rebuig, m’he deixat estomacar primer estant en consum actiu, després quan vaig començar en teràpia i, pensant que així podia sentir-me millor, m’he vist exposada a tota mena de juís, que jo diria injusta i feridores maneres de suport quan obris la teua caixa de Pandora i poses en coneixement la teua addicció (malaltia), perquè no sols se’t mira amb lupa com a consumidora, també com a mare, filla , germana. I fins a amigues. En moltes ocasions m’he sentit sola, molt sola….
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) assenyala que les dones amb un trastorn addictiu tenen una prevalença d’entre 2 i 5 vegades major de patir violència que entre dones de la població general. Ser dona i addicta suposa un doble factor de risc per al patiment de violència.
A més, a causa de la falta de recursos econòmics, la vulnerabilitat i la situació d’exclusió social en alguns casos acaben sent prostituïdes com a mode de supervivència i manteniment del consum.
Al principi, tot era perfecte, fins que li vaig contar el meu problema addictiu. Des d’eixe moment va començar a criticar el meu físic, em pressionava sempre perquè fora al gimnàs amb ell de dilluns a diumenge i quan faltava un sol dia li bastava per a dir-me tot el dolent. Sempre discutíem perquè només la seua paraula i la seua opinió valien. No m’escoltava, no era empàtic. Em deia vella fins i tot traient-me 10 anys. Em xafava quan parlava, m’interrompia constantment. Em deia que no tenia cap futur perquè era una alcohòlica. Deia que no era tractament el que feia, sinó una pèrdua de temps; que el que havia de fer era treballar i deixar de prendre medicines, que la depressió i l’ansietat me les provocava jo mateixa.
En el cas de les dones, hi ha una major prevalença de problemàtica relacionada amb la salut mental. Segons la guia informativa “Gènere i drogues” de la Diputació d’Alacant, presenten major percentatge de trastorns psiquiàtrics associats a la dependència a les addiccions que els hòmens.
A més, l’exposició a experiències traumàtiques (abusos sexuals, maltractament físic o psicològic) en la infància i la vida adulta és molt superior entre les dones amb problemes d’addicció. L’abús sexual en la infància és tres vegades superior per a les dones addictes que per a les no addictes. Els abusos sexuals podrien portar a l’alcoholisme i/o consum d’altres drogues com a mecanisme d’afrontament o a conseqüència de l’estigma.
Vaig deixar de tindre identitat per les drogues, em vaig refugiar en la beguda per a no pensar, fins que vaig decidir posar-me les piles perquè ho vaig perdre tot, família i fills. Les vivències amb parelles han sigut molt tòxiques, sempre he sigut molt submisa i he tingut molta dependència emocional.
Sempre m’he sentit rebutjada socialment per tants prejuís, sembla que un home pot beure però quan es tracta d’una dona queda malament, et miren malament.
Les meues vivències de pallisses, de quedar-me sense respirar, amb les costelles i el tòrax trencat, insults “no vals per a res”, “ningú et vol”, “la teua família t’odia”, “el teu fill no et vol i s’avergonyix de tu”… i després d’això arribar i prendre’t un munt de pastilles per a no veure el problema i l’endemà adonar-te que el problema i la por són més grans.
Des de Grupo Martes continuarem defenent els drets de les dones amb problemàtica d’addiccions, treballant per l’eliminació de les barreres per raó de gènere, caminant a favor de la igualtat i posant mitjans per a l’erradicació de les violències de gènere que patixen.
També gràcies a les noves i futures dones com la meua filla de 16 anys que encara que tenen una edat complicada no es deixen avassallar per situacions que no han de viure, i demanen consell a les seues mares i a altres xiques per a així contrastar i adonar-se i que a poc a poc es deixe de normalitzar actes que no són de rebut per molt que estigues borratxa, drogada, sola, portar mini falda, o pantalons ajustats… o simplement ser bonica.
En 2024 Grupo Martes va acompanyar a 12 dones en el pis tutelat per a la reinserció de persones que han estat privades de llibertat i patixen addiccions. Estes vivendes són un espai familiar en el qual les persones que residixen en elles poden sentir-se segures per a poder generar una confiança amb l’equip professional, companys i companyes que facilite el seu procés i millore el seu benestar.
Les vivendes tutelades de Grupo Martes són un recurs sota el concert de la Generalitat Valenciana. Conselleria de Servicis Socials, Igualtat i Vivenda. Estan situades a València, en el districte de La Saïdia.